ANTONI TÀPIES I BARBA (Barcelona, 01/01/1956)
1) Biografia (1)
Biografia (2)
2) Poesia (amb la col·laboració de Jaume Plensa)
He vist un arbre que creix i creix
sense que ningú gosi dir-li el que ha de fer o deixar de fer.
Pensa en mi si plou, recorda'm,
perquè pot ser que l'aigua m'esborri el nom i la memòria.
L'amor es rebel·la aprofitant la foscor
dels carrers més estrets i el murmuri llunyà de les ones que moren a l'escullera.
Les marees vénen seguides, ara d'un somni, ara d'un altre,
però sempre amb una brisa humida i una olor lleu del teu cos i el teu cabell.
Només tu pots amansir l'herba, parli a cau d'orella i convèncer-la que cremi també
entre nosaltres i el món.
Has de viure com vius, com una fera mansa, com una flor en un herbari.
Jo, sóc el principi i la fi en mi mateix
el qui era, el qui és, el qui ve.
3) Més poemes
dijous, 1 de gener del 2009
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada